Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política. Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo, a València. Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics. Soci fundador de Lo Rat Penat, i president (1889-91), participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills il·lustres de la província de Castelló, escrit en col·laboració amb Vicent del Cacho. El 1892 en fou mantenidor.
S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep Bòdria Festes de carrer (1906) i publicà diverses monografies sobre temes folklòrics, com ara “Don Quixote de la Mancha” de Guillem de Castro. És autor de treballs sobre la història contemporània de València, com El 28 de juñ en Valencia: memoria de son primer centenar (1908) i A Constantí Llombart, fundador de lo “Rat-penat”: recort en la primera Asamblea Regionalista de Valencia (1908). Participà en l’antologia de poesia provençal de Frederic Mistral titulada Les îles d’or (1930). Autor de peces teatrals (Sagunto, 1891, convertida en òpera amb música de Salvador Giner), redactà l’estudi inèdit Temporada valenciana en lo teatre Apolo. Bona part de la seva producció lírica fou recollida a Cantars valencians (1881) i Poesies (1915).
El 1911, mort Teodor Llorente, fou nomenat cronista oficial de la ciutat de València. Fou director degà del Centre de Cultura Valenciana (1924) i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. És pare dels escriptors Santiago i Lluís Cebrian i Ibor, i germà del pintor Juli Cebrian i Mezquita.