Lluís Dalmau

(València, ? — Barcelona, després del 1460)

Pintor.

Residí a València, al servei de la casa reial. Per encàrrec d’Alfons IV de Catalunya-Aragó féu un viatge a Castella (1428) i un altre a Flandes (1431-36), on pogué conèixer la pintura flamenca, especialment la de Jan van Eyck. Documentat novament a València (1436-38), es traslladà a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 fins al 1460. Contractà retaules per a l’església de Santa Maria del Mar i per a la capella de Sant Elm, del convent de Santa Clara a Barcelona, i un de Santa Cecília, per a Mataró. Se'n conserven dues obres documentades: el retaule dels Consellers (la seva obra més important, del 1445, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona) i la taula central del retaule de Sant Baldiri (1448) de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat, identificada i restaurada el 1964. Hom li atribueix la decoració mural de l’arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera, a la seu de Barcelona, i és visible la seva influència en algunes obres de Jaume Huguet. Fou l’introductor de la tècnica a l’oli i de l’estil flamenc als Països Catalans, i és una de les grans figures de la pintura gòtica catalana.