Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966. Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor (Universitat de Michigan) fins el 1970. En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut (1981- 82).
Autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957, amb Francesc Preto Albajés) i de Constantes biológicas de interés clínico (1966, amb Arturo Fernández Cruz), es dedicà també a la divulgació de temes mèdics a La Vanguardia i a Ràdio4, i el 1994 publicà La enfermedad hoy. Escriví també novel·les, algunes sota el pseudònim de David Sharon, entre les quals cal esmentar Solución final (1991), El síndrome de Caín (1996) i La llave del Paraíso (2005). L’any 1990 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Catalunya.