Vida i obra
Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona.
És autor del Torsimany, tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc. Redactat probablement al darrer terç del segle XIV, consta de tres parts i es basa en el Compendi de Joan de Castellnou i, sobretot, en la redacció de les titulades Lleis d’amors (Flors del Gai Saber), de les quals n’arriba a prendre exemples. En la primera part exposa alguns conceptes gramaticals importants per als poetes. La segona part tracta dels gèneres principals, del vers i de les estrofes; a tot això segueix una llarga enumeració de vicis, i finalment hi són estudiats alguns aspectes gramaticals i el compàs. La tercera part consta de dues seccions; a la primera, molt extensa, parla de les figures retòriques i els tòpics, amb algunes indicacions sobre les rimes i la consonància, i es tanca amb el diccionari de rimes, un lèxic molt ric que també conté paraules aparentment poc apropiades per a la poesia. La majoria són catalanes, però n’hi ha també de provençals, i algunes de castellanes o aragoneses, moltes vegades amb la traducció catalana i que probablement aplegà amb el simple propòsit de reunir més rimes.
Bibliografia
- Casas Homs, J.M. (1956): Torcimany de Luis de Averçó, tratado retórico gramatical y diccionario de la rima. 2 vol. Barcelona, CSIC / Instituto Miguel de Cervantes / Sección de Literatura Catalana.