Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès.
Bibliografia
- Massó i Torrents, J. (1928): “Oto de Granson i les balades de Lluís de Vilarasa”, dins Mélanges de linguistique et de littérature offerts à M. Alfred Jeanroy. París, [s. n.].
- Pagès, A. (1936): La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe. Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier
- Rubió i Balaguer, J. (1948): De l’Edat Mitjana al Renaixement, Barcelona, Aymà.