Vida i obra
De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria. Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán. Fou un virtuós de la viola de mà.
Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro (València, 1536). L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop de cinquanta composicions originals: quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes. També inclou una col·lecció de composicions vocals amb acompanyament en diverses llengües: sis villancicos castellans i sis més en portuguès, quatre romances i sis sonets italians. En alguns casos, aquestes cançons es donen en dues versions, una de les quals és més simple amb la finalitat d’improvisar les ornamentacions que estan explicades en el tractat. Contràriament al que succeeix en la major part dels tractats de la Península dedicats a la viola de mà posteriors a El Maestro, aquest no incorporà reduccions d’obres polifòniques d’altres autors. En aquesta col·lecció inicià l’art de la variació en escriure diferents acompanyaments per a un mateix villancico.
La seva obra literària més famosa és El cortesano, publicada pòstumament (València 1561), una adaptació del tractat teòric en forma de diàleg Il cortegiano de B. Castiglione, però que pren l’aspecte d’una ficció narrativa faceciosa, més realista que el seu idealitzant model. És una mena de crònica dialogada en prosa bilingüe castellanocatalana —tot i que el castellà és molt majoritari—, que conté abundoses poesies. Situa l’acció a la cort valenciana de Germana de Foix i del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, el 1535, bé que la redacció és molt posterior. Hi evoca l’ambient i els personatges de la noblesa i de la burgesia de València, i és protagonitzada pel mateix Milà i altres cortesans com Joan Ferrandis d’Herèdia i Francesc de Fenollet, entre d’altres, que tracten qüestions musicals i literàries —petrarquistes, principalment—, i actuen en funcions teatrals i festes cortesanes.
Publicà també un Libro de motes de damas y caballeros (València 1535), una minúscula col·lecció de preguntes i respostes per al joc cortesà. Totes tres obres han estat considerades com una mena de programa educatiu per a la noblesa local.
Bibliografia
- Escartí, V.J. (ed.) (2001): Milà, Ll. del: El cortesano. 2 vol. València, Biblioteca Valenciana / Ajuntament / Universitat de València.
- Gásser Laguna, Ll. (1996): Luis Milan on Sixteenth-Century performance practice, Indiana University Press, Bloomington & Indianapolis.
- Jacobs, Ch. (1971): Luis Milan’s El Maestro. Pennsylvania, The Pennsylvania State University Press, University Park.
- Milà i Eixarc, Ll. (1535) del: Libro de musica de vihuela de mano intitulado El Maestro, el qual trahe el mesmo estilo y orden que un maestro traheria con un discipulo principiante, mostrandole ordenadamente desde los principios toda cosa que podria ignorar para entender la presente obra. Valencia.
- Romeu i Figueras, J. (1999): Assaigs de literatura valenciana del Renaixement. Alacant, Universitat d’Alacant / IIFV., p. 109-129.
- Sánchez Palacios, E. (2000): “L’ideal de cortesà: les facècies de Lluís del Milà a la cort dels ducs de Calàbria”, dins Diversos autors: Actes del I, II i III col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó. Tortosa, Ajuntament de Tortosa / Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, p. 345-354.
- Sánchez Palacios, E. (2003): “Lluís del Milà i Joan Fernàndez d’Herèdia a la cort dels ducs de Calàbria (València 1526-1550)”, dins Diversos autors: Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002. Burriana / València, Ajuntament / Generalitat Valenciana, p. 433-458.
- Solervicens i Bo, J. (1997): El diàleg renaixentista. Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona, PAM.
- Tarragó i Pons, G. (1974): Luis Milán: El Maestro. Madrid, Unión Musical Española.
- Trend, J. B. (1925): Luis Milan and the vihuelistas. Oxford, Oxford University Press.