Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930. Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils. També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons. El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí. Fou campió de Catalunya d’esquí de fons (1925) i guanyà tres Copes de Ribes (1921-24). El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat. També escalà l’Eco Superior i els Flautats (1922), la Botera del Gra i el Frare Gros (1924), i la Torta i l’Agulla als Ecos (1927), aquesta última anomenada posteriorment Agulla Estasen. El 1922 obrí dues vies al Pollegó Superior del Pedraforca. D’altra banda, protagonitzà la primera ascensió hivernal al Pedraforca (1919) i a la pica d’Estats (1924), i el 1922 aconseguí la primera ascensió nacional amb esquís a l’Aneto. Entre el 1922 i el 1925 també escalà a les Dolomites i als Alps. El 30 de juny de 1928 obrí la via que porta el seu nom a la paret nord del Pedraforca --juntament amb Jofre Vila, Josep Puntes i Josep Rovira-- i, un any després, rebé la medalla d’or del CEC. L’any 1930, en una sortida als Pirineus amb Josep Rovira, donà nom al corredor de l’Aneto per la vall de Coronas, conegut com corredor Estasen. El 1942 fou nomenat primer president del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE), la secció d’escalada del CEC. Morí l’any 1947 en el camí de Saldes a Barcelona, de resultes d’un atac de feridura, quan es dirigia a inaugurar el refugi de la jaça dels Prats al Pedraforca, que duu ara el seu nom. El refugi fou inaugurat al cap de dos anys amb el seu nom. En el seu honor també es batejà una agulla del massís de la Maladeta, la Forca Estasen, de 3.028 m. El 1965 Josep Iglésies publicà el llibre Lluís Estasen.
Lluís Estasen i Pla
© AF CEC
Alpinista, escalador i esquiador de muntanya.