Lluís Faraudo i de Saint-Germain

Lluís Deztany (pseud.)
(Barcelona, 4 de juny de 1867 — Barcelona, 16 de setembre de 1957)

Militar i erudit.

Fill del diplomàtic Antoni Faraudo i Stagno. Feu carrera militar i paral·lelament estudià filologia romànica a Barcelona. Com a oficial del cos d’intendència on arribà al grau de general de brigada participà en la campanya de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà. Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites.

Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, publicà un Recull de textes catalans antichs (1906-12) en divuit fascicles. Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí (1933), Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid (1943), Llibre de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díez (1949), El “Llibre de Sent Soví”, recetario de cocina catalana medieval (1951), i d’altres, com Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936).

El 1922 assajà la reconstrucció del text original català, avui perdut, de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, a partir de la còpia francesa del 1544. Estudià especialment l’obra de Rabelais i en publicà, entre altres mostres o adaptacions, la traducció del Gargantua (1929), en un català medievalitzant i ric. Fou membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París i, més endavant, membre de l’IEC (1953) i de l’ABLB.

Aplegà materials per a un diccionari català medieval, del qual donà una mostra en Consideracions entorn d’un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval (Buenos Aires, 1943). En les seves primeres publicacions usà el pseudònim Lluís Deztany, amb el qual signà també traduccions de Cervantes, de Hoffmann i de Swift.

Bibliografia

  • Prat, E. i Vila, P. (1978): “Lluís Faraudo de Saint-Germain i la traducció catalana de Rabelais”. Sd’O, 220, p. 41-43
  • Vélez, P. (1989): “La Biblioteca de Arte y Letras”, dins El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista (1850- 1910). Barcelona, Biblioteca de Catalunya.