Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid. El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà (1944), amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua. Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic.
Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia: Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952), Lucrecio, filósofo y poeta (1958), Heráclito (1959), Tomás de Aquino i el neoplatonismo (1966) i diferents llibres sobre Unamuno i James. Especialment reconegut pel seu llibre Antropología filosófica (1968), on reflexiona sobre la comprensió de l’home atenent la indestriabilitat de la història, la psicologia i la filosofia, tot atorgant un paper important a la religió.
Són ben importants les seves aportacions en el terreny de la filosofia de l’art, on cal esmentar obres com Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952, ¿Es el arte una máscara trágica? (1957) i Categorías estéticas (1966). De manera general, es dedicà al pensament antic i medieval i a la filosofia existencial, estudiant i seguint sobretot la filosofia anglosaxona.
Els seus darrers estudis tracten una ampla temàtica religiosa, amb uns objectius bàsicament sitematitzadors, com el manual Filosfía de la religión (1969), o, més especulatius, com Aislamiento y comunicación (1970), Hombre y libertad (1972) i Libertad y riesgo en una teología del hombre y del mundo(1976). Cal remarcar també la seva dedicació al estudi de la història de la filosofia argentina, reflectit en els llibres Cicuenta años de filosofía en Argentina (1958) i, en col·laboració amb Celina A. Lértora, La Filosofía en la Argentina (1981).