Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social. Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat (emèrit des del 2016), és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades. Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982, premi Crítica Serra d’Or d’assaig 1983), El català: llengua pública o privada? (1996) i, juntament amb Salvador Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996). Sobre la família i les polítiques familiars, ha publicat, en català i castellà, El destino de la familia (1998), La estrella menguante del padre (1999), Les polítiques familiars en una perspectiva comparada (2000), Monoparentalitat i infància (2006), amb Elisabet Almeda i Lara Navarro-Varas, Émile Durkheim. Sociòleg de la moral (2011), 262 conceptos clave de sociología (2020), amb Jordi Busquet, Miquel Calsina i Alfons Medina, i La paternidad en España. La implicación paterna en el cuidado de los hijos (2020), amb Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas. L’any 2018 fou guardonat amb el Premi Catalunya de Sociologia.
Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociòleg.