Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943).
Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954) i Història de Santa Maria del Collell (1954). Publicà també reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952);
Pòstumament es publicaren Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), i els sis volums del Diplomatari de Banyoles (1985-93).