És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell.
En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial. Ben aviat començà a destacar dins del panorama gironí, i el 1965 la policia feu retirar una obra seva d’un aparador d’una botiga de Girona per ofensiva. Aquest fet fou habitual en la seva carrera: li passà també al Museu de Mataró, en una exposició que dedicà al poeta Miguel Hernández, i amb diverses obres del TEI de Sant Marçal, grup de teatre experimental amb el qual col·laborà.
El seu trasllat a Mataró el 1966 representà un punt d’inflexió. Allà conegué la seva primera muller, tingué accés a nous corrents de pensament i noves teories artístiques i entrà en contacte amb els moviments polítics clandestins de l’època. El 1968, començà el local Skinsad a Banyoles, el primer dels seus temples pagans. Aquests espais representaren per a ell la gran oportunitat de poder acostar-se a la gent; a través d’un plantejament transversal i multidisciplinari, estan destinats a ser un punt de trobada de totes les arts, pintura, escultura, dansa, teatre, arquitectura, etc., en el que ell anomenava art viu i que conceptualment enllaça amb l’òpera de Wagner i amb aquella litúrgia i aquell misticisme adquirits en el seu pas pel seminari.
El 1975 es traslladà a Eivissa, on creà diferents temples pagans, com el conegut Cafè del Mar, un homenatge a la posta de sol. El 1984 marxà a Alemanya a realitzar l’encàrrec d’un temple a la ciutat de Stuttgart i, quan havia d’anar a Nova York per dur a terme un altre projecte, un càncer li impedí viatjar i l’obligà a estar hospitalitzat. Aquest fet li produí una depressió que l’aïllà de tot i de tothom, i acabà refugiat a Falgons, al cor de la Garrotxa, on continuà treballant en llargues sèries dedicades a elements de la natura, com bolets, plantes o animals. Són treballs realitzats amb materials que trobava als boscos del seu voltant. Morí mentre preparava la seva primera gran exposició antològica al Museu d’Art de Girona.