Utilizà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid. Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de las constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar. Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre del 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935), amb col·laboracions d’Alomar, Azaña, Araquistain, Gorkin, Prieto, Sender i altres.