Vida i obra
Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV. De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys. Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment. A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el registren amb el cognom de la mare i apareix com a «Lluís de Sobirats, àlias Icart».
La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i d’un llarguíssim poema narratiu intitulat Consolació o avís d’amor, escrit en noves rimes, que s’inscriu dins la tradició poètica dels lletovaris d’amor medievals: el text s’adreça a un destinatari suposadament malalt d’amor i li proposa una infinitud de remeis per tal d’alliberar-se d’aquesta passió.
Un dels poemes lírics fou presentat al consistori de Tolosa, segons consta al mateix text. Dels altres onze, un és un debat amb un desconegut «Regedelh», i la resta, cançons d’amor escrites en l’estil posttrobadoresc més convencional, continuant amb els temes i els llocs comuns de la tradició imperant a la Corona d’Aragó en aquells anys, i també escrits en la llengua híbrida occitanocatalana que és pròpia dels poetes anteriors a Ausiàs Marc.
La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.
Tota la seva obra es conserva, en testimoni únic, al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms. 7 i 8).
Bibliografia
- Bohigas, P.: Lírica trobadoresca del segle XV: Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló. València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / PAM, 1988.
- Molas Batllori, J.: “L’obra lírica de Lluís Icart”. Estudis Romànics, X, 1962.
- Riquer, M. de: Història de la literatura catalana. Part Antiga. 4 vol. Barcelona, Ariel, 1993.