Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats. La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt. Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca. La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.