Lluís IV de França

Lluís III d’Aquitània, el d’Ultramar (snom.)

(?, 921 — Reims, 954)

Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva. En ésser destronat el seu pare (923), residí a Anglaterra, fins el 936. A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon (936). Es casà amb Gerberga de Saxònia. El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge. A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia. En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat, però fou derrotat i fet presoner. Després estigué en poder d’Hug el Gran; però, en recobrar la llibertat, abans del 946, continuà lluitant contra aquest, fins el 950, i actuà a Alvèrnia, insurgida contra el seu comte, Guillem Cap d’Estopa (951). El seu accés al tron, amb el restabliment de la legitimitat carolíngia, donà lloc a refer uns certs lligams amb la major part dels comtats catalans i, especialment, amb els monestirs (Guifré II de Besalú devia prestar homenatge el 952, i Hildesind de Sant Pere de Rodes obtingué del rei el darrer dels seus preceptes per a Catalunya, el 953). El succeí el seu fill Lotari.