Vida
Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día (1965) i Esta tarde un poquito de guerra, després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio (1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué) i El frente infinito (1956, Pere Lazaga). Sempre en col·laboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957) i El traje de oro (1959), abans d’iniciar una simbiosi encara més productiva amb Antonio Isasi-Isasmendi. D’aquesta col·laboració sorgiren Diego Corrientes (1959); Sentencia contra una mujer (1960) i La mentira tiene cabellos rojos (1960), abans d’endinsar-se en ambicioses coproduccions internacionals relacionades amb el cinema d’aventures: La máscara de Scaramouche (1963) i el policíac: Estambul 65 (1965); Las Vegas, 500 millones (1967) i Un verano para matar (1972).
Dins l’òrbita d’aquest realitzador, el 1962 dirigí el seu primer llarg, Escuadrilla de vuelo, i, a partir del 1966, fou el gerent de Movirama Telecine, una empresa de cinema industrial i publicitari per a la qual rodà diversos curts. Encara amb aquesta marca reprengué la realització amb La llarga nit de juliol (Larga noche de julio, 1974), un thriller que delata la seva passió pel cinema de gènere al servei del públic i el domini d’espais claustrofòbics. També destacà amb el drama social Una familia decente (1976-77) abans d’especialitzar-se en el cinema infantil amb Dos y dos, cinco (1980); el film ecologista La revolta dels ocells (1981-82) i Un geni amb l’aigua al coll (1983). El 1986 tornà al thriller amb Puzzle abans de dirigir el Departament de Producció Externa de TVC, activitat que interrompé temporalment per a rodar L’altra cara de la lluna (1998), amb un repartiment internacional. Dirigí els episodis de llarga durada "Tardor perillosa" (1987) i "L’any sabàtic" (1988) de la sèrie televisiva 13 x 13. Quedà finalista del premi Josep Pla amb la novel·la Una cantonada al desert (2001).
Altres films
1951 Paréntesis, amb J.Pruna (CM).
1964 Máquina de tejer Iwer (curtmetratge ind.).
1965 Confidencias de un maniquí (curtmetratge documental).
1966 El gas nunca se acaba, amb F.Pérez-Dolz (curtmetratge ind.).
1967 Breve visión de Tokio (curtmetratge documental); Paseo por la vieja Constantinopla (curtmetratge documental); Recuerdo de Bangkok (curtmetratge documental); Biblioteca y Obra Cultural (curtmetratge documental); La Clínica Infantil del Niño Jesús (curtmetratge documental); Fraguando confort (migmetratge indndustrial).
1968 El puerto de Barcelona (curtmetratge documental).
1969 Nuestro paso por Hong Kong (curtmetratge documental).
1970 Un puente sobre el Bósforo (curtmetratge documental).
1972 Lloret, perla de la Costa Brava (curtmetratge documental).