Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda. Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona (1697). Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola. Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde (1708) per Marlborough i el príncep Eugeni. El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic.