Era conegut amb el nom de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa (Llenguadoc). Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa. Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées... (1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).