Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí. Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata. Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol. En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de S.M. en el Reino de Chile (1828). Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona. Publicà El príncipe y su pueblo o deberes del pueblo español hacia su legítmo rey, el Sr. D. Fernando VII (1830), El magisterio después de la revolución (1832), El espíritu del siglo... (1833) i una apologia en defensa del pretendent carlí Carles María Isidre de Borbó .