Es formà a Llotja amb J.Mongrell. Anà pensionat a Itàlia el 1927. Es presentà individualment el 1930 a Barcelona. Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic; també féu muralisme. El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid. Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945-48), on exercí de professor fins a la seva jubilació. La seva muller, Teresa Condeminas i Soler (Barcelona 1905), també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el dibuix.