Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots, d’Arnold Wesker. Fundador i primer director del Teatre Lliure (1976) i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional (1983-89) i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París (1990-96). En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre. Del 1991 al 1992 dirigí de nou el Teatre Lliure, institució que codirigí del 1998 al 2000, i de la qual estigué de nou al capdavant quan tornà a ser nomenat director el 2011. L’any 2015 li fou renovat el càrrec fins al 2019, però dimití el setembre del 2018 arran d’una forta polèmica. Els anys 2019-20 fou director del Teatro del Soho CaixaBank de Màlaga, creat per l’actor Antonio Banderas, l’inici del qual impulsà.
L’abril del 2004 s’incorporà com a assessor artístic del Teatro Arriaga de Bilbao, des d’on impulsà el Projecte BAT, un laboratori de formació, col·laboració pedagògica i promoció i creació d’espectacles contemporanis.
És un dels directors d’escena més prolífics i més reconeguts de Catalunya, amb prop d’un centenar de muntatges, dels quals es poden esmentar La setmana tràgica (1975, premi Crítica Serra d’Or), Les tres germanes, d’Anton Čekhov (1980, premi Crítica Serra d’Or), El balcó, de Jean Genet (1980, premis Adrià Gual 1980 i Josep Maria de Sagarra 1982), La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, de Christopher Marlowe (1983, premis Óscar Viva i Long Play 1983; premis Espectador, de la Crítica i Populares Bocaccio 1984), Al vostre gust, de William Shakespeare (1984, premis Crítica Serra d’Or i Nacional de teatre i dansa), Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni (1985, premis Ciutat de Barcelona i Serra d’Or), Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht (1986, premi Long Play), Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès (1994, premi ADE), Tirano Banderas, de Ramon María del Valle-Inclán (1992), Les estivants, de Maksim Gor’kij (1993), Le livre de Spencer, a partir de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht (1995), Tot esperant Godot, d’Eugène Ionesco (2000, premi Max), L’hort del cirerers, d’Anton Čekhov (2000), EDIPO XXI, d’Eurípides, Sòfocles, Èsquil i Jean Genet (2002), Mariana Pineda, de Federico García Lorca (2002), La brisa de la vida, de David Hare (2003), Mòbil, de Sergi Belbel (2007), La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca (2009, premis Butaca i ADE), Celebració, de Harold Pinter (2010), Blackbird, de David Harrower (2011), Els feréstecs, de Carlo Goldoni (2013, premi Butaca al millor espectacle teatral), El rei Lear, de William Shakespeare (2015, premis CERES i Butaca), A teatro con Eduardo, d’Eduardo De Filippo (2016, premi de la Crítica 2017), Mujer no reeducable, de De Stefano Massini (2017), In memoriam. La quinta del biberó (2017) i Medea (2018).
És també notable la seva trajectòria com a director escènic d’òperes, que inicià l’any 1981 amb Samson et Dalila, de Camille Saint-Saëns. Posteriorment ha intervingut en òperes de Verdi (Falstaff, 1983, 1987 i 1994; Don Carlo, 1985; La Traviata, 1995; Simon Boccanegra, 2007), Puccini (Il Trittico, 1987 i 1993; Gianni Schicchi, 1996 i 2004, Manon Lescaut, 2009), Rossini (Il turco in Italia, 1989; La donna del lago, 2010 i 2011), Mozart (L’Enlèvement au Sérail, 1991; Don Giovanni, 2004; Les noces de Fígaro, 2008 i 2012), Wagner (Tristan und Isolde, 2004 i 2008), Mussorgskij (Boris Godunov, 1996) i Britten (Peter Grimes, 2004), entre d’altres.
A banda dels premis per obres concretes, la seva trajectòria també ha estat reconeguda amb el premi de la Societat General d’Autors i Editors (1984), el Premi Nacional de teatre de la Generalitat de Catalunya (1984), els títols de cavaller (1984) i oficial (1991) de les Arts i les Lletres i la Legió d’Honor (1996) de la República Francesa, el Premio Nacional de teatre (1991), el Premio de la Comunidad de Madrid (2002), el Premi Internacional Terenci Moix (2013), la Creu de Sant Jordi (2015), el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya (2018) i la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol (2018).