Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues, fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana. El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV. A la mort d’aquest (1473) esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro. L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina Cornaro, la qual, per pressió veneciana, es veié obligada a abdicar l’any 1489. En aquest període cessà la influència catalana a Xipre.