Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911. Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny. Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes (1912, 1913), un Campionat de Catalunya (1913) i tres Copes dels Pirineus Orientals (1911, 1912, 1913). A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc (1912). Fou vocal de la junta del FC Barcelona (1920-21) presidida per Gaspar Rosés.
Es formà com a dibuixant a Llotja. Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya, reunides algunes als fascicles Barcelona histórica, amb text de Ramon Piñol i Andreu (1959). Exposà individualment des del 1947. És representat al Museu d’Història de la Ciutat.