Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda. Després de treballar uns quants anys d’internista a l'Hospital Clínic (1958-63), en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester (EUA), entre el 1967 i el 1978. Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’Hospital Clínic de Barcelona, on creà el primer servei de nefrologia de l’Estat espanyol i hi impulsà la primera unitat d'hemodiàlisi, els quals dirigí fins a la jubilació (2000).
En el camp docent, fou successivament professor titular, professor agregat, catedràtic de Nefrologia (1981) i professor emèrit de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Autor de més de 200 articles i col·laboracions en revistes nacionals i estrangeres, i tractats de medicina interna editats a l’Estat espanyol, fou també membre del Consell Nacional d’Especialitats Mèdiques (1984-2002), president de les Societats Catalana i Espanyola de Nefrologia, i membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1996).