Lluís Ricard Fors

(Pineda de Mar, Maresme, 1843 — Buenos Aires, 1916)

Polític i escriptor.

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864. Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria. Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo. Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics. Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso (1868). El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República (1873) ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar, càrrec que deixà per fundar el diari El Federalista. Més tard, després de la dissolució de la Primera república (1874), hagué de refugiar-se de nou a l’estranger. El 1878 se n’anà a Cuba, on s’incorporà al Partit Autonomista, i alhora fundà el diari El Autonomista Español (1880), que defensava l’autonomia de l’illa, per fer propaganda d’aquest moviment, però es veié obligat a tornar a Espanya (1881-88). Decepcionat pel fracàs del federalisme, va decidir emigrar definitivament a Amèrica. En un primer moment visqué a Montevideo i dirigí el diari El Ferrocarril (1890). Posteriorment fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, i es naturalitzà argentí. Com a periodista col·laborà a El Argentino, òrgan del Partit Radical i, quan aquest pujà al poder, fou nomenat director de la Biblioteca Pública de La Plata (1898-1906) i també formà part del professorat de la Universitat de la mateixa població (1906-08). De la seva extensa bibliografia cal destacar Episodios de viaje. Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopédico de la masonería (1883) i Tierra y tipos (1897).