Vida i obra
Estudià medicina a Barcelona (1871) i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854. Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador (1847), fou redactor i director d’El Alba Leridana (1859-60) i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens. Fou antologat a Los trobadors nous (1858) i premiat als Jocs Florals de Barcelona (amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865), dels quals fou també mantenidor (1865) i secretari (1873). Col·laborà en nombroses publicacions de Lleida (Cronicón Ilerdense, Revista de Lérida) i Barcelona (Calendari Català, Lo Gai Saber, La Renaixença) i tingué presència destacada en les principals iniciatives de la Renaixença. Fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral.
El 1873, la Revista del Ateneo Literario li publicà Glòries de Lleida, el poema manifest de la Renaixença lleidatana, escrit en castellà el 1852 i aplegat amb altres poemes seus, ja en la versió catalana, a Garlanda poètica ilerdanesa (1881). El mateix any publicà el recull marià Celajes. També publicà Poesies (1864) i Los fanalets de Sant Jaume.
Nomenat, el 1868, cronista oficial de la ciutat, entre els seus estudis històrics destaquen les monografies dedicades a la Seu Vella, publicades a l’Àlbum històric, pintoresc i monumental de Lleida i sa província (1880) de Josep Pleyan i de Porta. El 1883 s’edità una Corona poética en honor del M. Illtre. Sr. D. Luis Roca y Florejachs.
Bibliografia
- Borrell, J. i Sanvicén, P. (1998): La Renaixença a Lleida. Lluís Roca i Florejachs-Josep Pleyan de Porta. Lleida, Universitat de Lleida.
- Sanvicén, P. (1997): “Lluís Roca i Florejachs, l’enllaç de Víctor Balaguer amb les terres de Lleida”, dins Jorba, M.; Tayadella, A. i Comas, M. (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, p. 529-535.