Feu estudis, inacabats, de perit mercantil. Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul. El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria (1952), que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular: Ha pasado una sombra (1953), Carta de ayer (1953), Las viejas voces (1955), La noche buena (1960), La corriente (1962) i El cacique (1963, premi Planeta). Publicà també reportatges i guies: Libro de las tabernas de España (1956), Barcelona (1954) i Costa Brava (1958); i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola: Tres días de julio (1967), Desastre de Cartagena (1971), El final de la guerra (1976), Cara y cruz por la República (1980), Hacia el despeñaperro (1982) i Porqué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982, premi Espejo de España).
Fou un estudiós de la figura de Salvador Dalí, i publicà Todo Dalí en un rostro (1975), Aquel Dalí (1984), Dedálico Dalí (1989) i Salvador Dalí (1992). És també autor de poemes (Cuerda tensa, 1950), contes (Esas sombras del trasmundo,1957 i Tudá ,1957) i relats (Ha pasado una sombra, 1953).
Cal destacar, a més, les seves novel·les en català La finestra (1956), El carrer (1959), Els nostres números (1985) i Castell de Cartes (1991, premi Ramon Llull).