Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia. Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona. Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull (La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle, 1974) i contribuí a modernitzar-ne la lectura. L’estudi del destí del lul·lisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà (Nicolau Eymerich. Les manuel des inquisiteurs, 1973; Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981). En el terreny de la filosofia política, denuncia les reminiscències teològiques del llenguatge filosoficopolític modern i contemporani. Prefereix els heterodoxos de la filosofia que els autors reconeguts arreu (La loi, de quel droit?, 1977). Ha analitzat el pensament de V.Jankélévitch a Écrits pour Jankélévitch (1978). En col·laboració ha publicat encara: Histoire des idéologies (1978) i Platon et Aristote à la Renaissance (1978). Ha traduït obres de Llull al francès. Publica sovint en la premsa catalana articles de temàtica política i contingut nacionalista.