Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona. Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia. El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus. El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana. L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular. El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos.