El 1912, es doctorà amb una tesi sobre el tractament de la tuberculosi pulmonar per mitjà del pneumotòrax artificial. El 1918 fou nomenat director del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos i a partir del 1924 impulsà la campanya de vacunació antituberculosa. Fundà i dirigí els Archivos Españoles de Tisiología (1919). Presidí la Societat de Biologia de Barcelona (1933), dirigí l’Obra Antituberculosa de la Universitat Autònoma i fou professor agregat de la facultat (fou el primer catedràtic de tisiologia); dirigí els serveis de vacunació antituberculosa de la Generalitat i fou membre de la comissió permanent que regia l’Escola d’Infermeres de la Generalitat. Arran de la guerra civil, s’exilià a l’Uruguai, a Montevideo, on residí del 1938 al 1951 i després a Buenos Aires, on continuà la lluita antituberculosa; féu recerca epidemiològica als dos països. El 1952 tornà a Barcelona i dirigí l’obra antituberculosa universitària. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i es autor d’artícles sobre tisiologia.
Lluís Sayé i Sempere
© Fototeca.cat
Metge.