Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana. El 1952 es traslladà a Montevideo (Uruguai) i, posteriorment, al Brasil.
És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys. És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha La cançó de l’alba (1947), Aiguablava, El cavaller de la creu (1949), La Ciutat de Barcelona i Plor (1986). Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda.
Sota la influència de Rilke i de Josep Carner, publicà Poesies de Lluís de Rialp (1946) —el seu pseudònim habitual—Balades i cançons (1948) i Uns ulls, dos temps (1989). En portuguès ha publicat Búzios de Aquário (1990). Traduí al portuguès una selecció de poemes de Joan Maragall, Carles Riba, Salvador Espriu i Pere Quart a Quatro poetas da Catalunha (1986).