En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929. Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris. Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor (Tares eternes, d’Enric Fité), guionista, etc. Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat, composicions amb cromos antics (que exposà en diverses ocasions), escultures, etc. Autor de nombrosos poemes i proses, fou guardonat amb diversos premis literaris i amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.