Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’El Mercantil Valenciano. Posteriorment passà a Las Provincias, dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural. Col·laborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo. Paral·lelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts. També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant Carles i corresponent de la Real Academia de la Historia, de la de Bellas Artes de San Fernando i de la de Bones Lletres de Barcelona. Com a director del Museu Provincial de València, procedí a la reorganització del seu fons, i obrí noves sales en l’antic convent del Carme.
Alternà aquestes tasques periodístiques, acadèmiques i de gestió cultural amb una notable activitat investigadora sobre la història i l’art valencià. Entre els estudis pròpiament històrics destaquen els consagrats a les confraries i els gremis valencians: Las cofradías de oficios de Valencia (1883) i Las instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia (1889), aquest publicat pel mateix ajuntament, amb pròleg d’Eduardo Pérez Pujol. Aquestes obres se situaven dins l’esperit neogremialista del final del segle XIX que tractava de contrarestar l’avanç del moviment obrer.
Fundà la revista Archivo de Arte Valenciano (1915), com a òrgan de l’Acadèmia de Sant Carles, i publicà nombroses monografies sobre pintura, escultura, ceràmica i altres matèries relacionades amb la història de l’art: Pinturas murales del Salón de Cortes de Valencia (1891), La cerámica valenciana (1898), Goya en Valencia (1900), Organización oficial de la enseñanza artística en España (1900), El escultor valenciano Damián Forment, nuevos datos biográficos (1903), Hierros artísticos: aldabones valencianos de los siglos XV y XVI (1906), Los cuatrocentistas valencianos (1908), El Renacimiento italiano en Valencia (1908), Un colegio de pintores, documentos inéditos para la historia del arte en Valencia en el siglo XVIII (1912), Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta (1912), El pintor valenciano Jerónimo Jacinto de Espinosa (1912), El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente (1914), Notas para un catálogo de las memorias y otros documentos publicados por la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (1915) i Guía del Museo de Bellas Artes de Valencia (1915), entre d’altres.
És autor de l’important catàleg hemerogràfic Periódicos de Valencia, apuntes para formar una biblioteca de los publicados desde 1526 hasta nuestros días (1889) i d’altres obres com Literatura fallera (1894), La primera enseñanza en Valencia. Notas para su historia (1896), La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer (1910), El Tratado de Agricultura de Paladio (1911), Orígenes del cristianismo en Valencia, según los monumentos (1913) i Castillos valencianos (1918).
Vinculat a la Renaixença a través de Teodor Llorente, el seu assaig La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial, premiat per Lo Rat-Penat el 1879, fou publicat com a pròleg del llibre Los fills de la morta viva, de Constantí Llombart, i constitueix un bon compendi de les aspiracions i les limitacions polítiques del moviment renaixentista al País Valencià. Altres col·laboracions seves en català i sobre costums populars, especialment sobre les falles, aparegueren en l’almanac anual de Las Provincias i en les publicacions de Lo Rat-Penat.