Cursà la carrera eclesiàstica (1923-35) i la de ciències naturals (1945-51) i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona. Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera (1845-1919), al qual succeïren Font i Sagué, M.Faura i Sans i J.R.Bataller. Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil. Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis. Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques de Mont-ral (Alt Camp), sobre paleoecologia i estratigrafia. Al Museu Geològic del Seminari exercí, d’una manera continuada, el seu mestratge i la seva activitat investigadora. Fou professor de recerca del CSIC. Ha mantingué un interès constant sobre qüestions tan pròximes com ara l’evolució orgànica i l’origen de l’home.
Lluís Via i Boada (1981)
© Fototeca.cat
Paleontòleg i geòleg.