En un primer temps féu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música. Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió. Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada. Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat. Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica. Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib. Finalment, el 1783 retornà a Espanya. Sol·licità una plaça de guardacostes a les Índies, que no Ii fou concedida. El 1784 marxà a Anglaterra, a Londres, on retrobà el capità Barber i un irlandés anomenat Kennedy, i s’assabentà, segons la seva versió, que eren exjesuïtes xilens que treballaven per la independència de Xile, fet que els historiadors després han posat en dubte. Hi s’aventurà en assumptes polítics sobre territoris d’Amèrica. Va fingir que tenia poders, que eren falsos, per negociar un ajut econòmic i militar de la Gran Bretanya a canvi de la separació de les províncies de Maracaibo, Santa Marta i Cartagena. Descobert, Vidal fugí a França, on el comte d’Aranda, ambaixador espanyol, el féu empresonar a La Force de París. Posteriorment, fou traslladat a Madrid com a reu d’estat. Hi fou processat, amb alguns dels seus companys, i declarat culpable de fomentar la subversió a l’Amèrica meridional contra Espanya. Tingué molta sort, ja que la causa fou discretament suspesa i ell enviat a Gibraltar, sense un càstig concret. Hi morí a l’hospital, molt trastocat.