Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió. A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780. De nou a la península Ibèrica (1783), tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar. Establert a Londres (1784), entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle). Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a Normandia, des d’on comunicà a Floridablanca els detalls del complot (1785). Empresonat a París pel comte d’Aranda, fou portat a Madrid i processat, bé que la sentència no fou dictada, per tal de no donar publicitat a l’afer. Reclòs a El Peñón de Vélez de la Gomera (1792), hi morí dement.