Fill del delfí Lluís de França, portà, abans d’ésser rei, el títol de comte de Provença. A l’Assemblea de Notables (1787) es creà ja una reputació política. El 1791 fugí de París i es titulà lloctinent general del regne, i, mort el seu germà Lluís XVI, regent. En morir el seu nebot Lluís XVII es proclamà rei i creà un govern a l’exili. El 1814 fou cridat pel senat i fou proclamat rei. Representant de la tradició monàrquica i legitimista i desitjós de formes personals de govern, tingué en compte, tanmateix, l’experiència de la Revolució i acceptà la Carta del 1814, que introduïa un parlamentarisme moderat. Expulsat durant els Cent Dies, recuperà el tron gràcies a les potències europees (1815). L’assassinat del qui es considerava el seu successor i la reacció conservadora que se'n seguí, que donà el poder a Villèle (1822), posaren fi al seu poder efectiu.