De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat (1903). Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla; activament antisolidari, fou processat per rebel·lió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica, i s’hagué d’exiliar a França. El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical. Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo (1907), Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después (1911), i diversos treballs tècnics sobre locomotores i ferrocarrils.