Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio. Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident. Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al castellà, al francès i al català, aquesta darrera perduda, de la qual hom sap que hi havia còpies a les biblioteques del rei Martí l’Humà i del jurista Pere Basset. No és probable que influís en la redacció dels codis de València i de Tortosa, que semblen inspirats directament en el Codi de Justinià.