D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles: hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement (més de 1.000 versos). En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent.