Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen. Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat. Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anul·lar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització. Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els estudis de geografia com a primer factor, considerat, fins i tot, de vegades, determinant. La introducció del lliurecanvisme i el creixement del valor del sòl, però, han fet interessar en el seu estudi els economistes, que han arribat a elaborar una teoria de la localització. Cal situar-ne els precedents en els estudis de localització en l’agricultura de Von Thünen (1826), en els teòrics de Marshall (1890) i en els de localització industrial recollits per Weber (1909). Més recentment, però, els geògrafs i els economistes de l’escola quantitativa (Bunge, Berry i Garrison, sobretot) han desenvolupat la teoria entorn dels llocs centrals, estudiats per Lösch i Christaller el quart decenni del s. XX, amb l’aplicació de conceptes derivats de la topologia matemàtica i de la geometria. La base teòrica que ha permès la formulació d’aquesta teoria ha estat la possibilitat de quantificar el factor mitjançant les rendes del sòl i el cost del transport com a mesura de les distàncies. La localització pot ésser també considerada com a efecte, i no com a causa, en l’anàlisi descriptiva regional. Hom aplica, aleshores, els coeficients de localització, mesures estadístiques que serveixen per a determinar les relacions entre les funcions, la població o els components d’una subàrea respecte als d’una àrea més gran. El més conegut és l’introduït per Florence el 1937, que indica la proporció de població activa, en una branca determinada de la indústria d’una determinada regió, respecte a la mateixa proporció de tot el conjunt, per tal d’establir-ne la possible especialització funcional.
f
Geografia
Economia