locució

f

Lingüística i sociolingüística

Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.

Sol anomenar-se també frase feta. Algunes locucions són significatives: substantives (cop d’ull, punt d’honor), adjectives (fet un mar de llàgrimes, [ésser] de mira'm i no em toquis), verbals (fer forrolla, fer denteta, anar de tort), adverbials (a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta); d’altres són relacionants: conjuntives (posat que, per tal com, malgrat que), prepositives (a despit de, gràcies a, en virtut de).