Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica; també conté argila. Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils. Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació. Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable: a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m; als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m. N'hi ha també dipòsits a l’Europa central, les estepes russes i l’Argentina. La formació del loess a l’Amèrica del Nord i a Europa tingué lloc durant les glaciacions plistocèniques; el vent, cap al S i l’E, transportà el llim de les regions que vorejaven els casquets de glaç. A la Xina i a l’Argentina, però, és d’origen diferent, car els dipòsits són formats per materials fins transportats dels deserts on foren erosionats.
m
Geologia