Pertany a l’escola de la psicologia existencial, que s’inspira en el pensament de Kierkegaard, Heidegger, Bergson i Scheller, entre d’altres. El seu principal objectiu és ajudar els pacients a cercar sentit a la seva existència i als temes vitals (mort, patiment, amor, etc), en especial davant la problemàtica del sentit individualista característic de la modernitat. És una teràpia específica, adient al tractament de les neurosis noògenes i col·lectives, i també complementària a altres tractaments indicats per a la resta de trastorns. També s’aplica a àmbits com l’educació i l’enfrontament de situacions humanes límit: addiccions i cures pal·liatives.
f
Psicologia