Fou creat l’any 1994 per John Meriwether, un exvicepresident del banc d’inversió Salomon Brothers. El promotor del fons s’envoltà en el seu consell d’administració d’eminències com ara els premis Nobel d’economia Robert C. Merton i Myron S. Scholes o l’exvicepresident de la Reserva Federal, David Mullins. Al setembre del 1998, el fons arribà a una situació crítica, afectat per la incapacitat de Rússia, implicada en una intensa crisi financera, de pagar els seus creditors.
Després de proporcionar retorns de més del 40% en els primer anys, gràcies als seus complicats models matemàtics i un elevat palanquejament, el fons registrà pèrdues de 4.600 milions de dòlars en només quatre mesos del 1998. Al començament d’aquell mateix any, LTCM tenia un capital de 4.720 milions de dòlars i un deute de 124.500 milions i actius en gestió per valor d’uns 129.000 milions de dòlars. D’aquesta manera, la ràtio era de 25 dòlars prestats per cada un de capital aportat. La Reserva Federal encapçalà un pla de salvament instant bancs i entitats que n'eren creditors a aportar fons per a evitar que la caiguda del fons, que estava altament palanquejat, es transmetés al conjunt del sistema financer. Finalment, 14 bancs d’inversió i cases de borsa injectaren 3.500 milions de dòlars i, com a contraprestació, es quedaren amb el 90% d’LTCM. El 2000, el fons fou liquidat.