Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries (muntanya de Santa Bàrbara, 854 m) al municipi de Brunyola (Selva). S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE (Vilobí d’Onyar) ja a la depressió de la Selva. Un cop al fons de la depressió el curs, vacil·lant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong. Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova. L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic molí de Pedret, vora la Devesa. La conca alta escorre els terrenys granítics i metamòrfics de les Guilleries, ben regats. La conca mitjana era regulada en temps de pluges per l’antic estany de Sils, actualment desguassat per rieres de la conca de la Tordera que, amb el nivell de base més baix, tenen més força erosiva i han capturat el sector més meridional de la conca de l’Onyar, on el Paleozoic és recobert pels dipòsits pliocènics de la Depressió Prelitoral. L’Onyar rep aigües avall les rieres de Bonaula, de Verneda amb la de Gotarra, de Bugantó (o de Castellar), de Saleres (o de Quart) i de Palol, totes per la dreta, procedents de la Serralada Litoral, sobretot de les Gavarres, puntejades de deus. El curs baix, que s’inicia al congost de Montilivi, a l’entrada de Girona, és breu però rebia els dos afluents principals: el Galligants per la dreta, i el més cabalós, el Güell, per l’esquerra, fins a l’arribada del ferrocarril de Barcelona (1862). Aleshores hom bastí un terraplè (eliminat el 1973) que ha fet desguassar el Güell directament al Ter. La confluència a Girona dels quatre rius (Ter i Onyar amb el Galligants i el Güell) ha originat a la ciutat un seguit de problemes quan les aigües anaven massa baixes (secada, epidèmies per manca de drenatge urbà) o massa altes; més de quaranta aiguats entre mitjan s XIV i 1861, la majoria de tardor, com també els més recents: 1940, 1962, 1963, 1965, 1969, 1970, 1982 (el 17 de febrer, mes excepcional, vehiculà un cabal instantani de 460 m 3 /s, potser cent vegades el mitjà, però evacuat pel llit canalitzat, sense atènyer el nivell dels nou ponts). La causa és habitualment una llevantada, que dificulta l’escolament del Ter a mar mentre infla el curs baix i el riu que s’hi aiguabarregen. Si el Ter ja surt gros de les Guilleries, rebutja l’Onyar inundant les terrasses quaternàries del curs baix, en bona part edificades. L’Onyar té un recorregut d’uns 30 km i un cabal que, sumat al del Brugent, afluent del Ter per l’esquerra, ha de tenir un sostre mitjà de 7,4 m 3 /s, diferència entre dues mesures del Ter, aigües amunt i aigües avall d’ambdues confluències. La manca de dades definitives sobre el cabal mitjà de l’Onyar és deguda segurament a la manca d’aprofitament modern del riu. Però és Girona que deu a aquest riu (cobert darrerament en l’anomenada plaça de Catalunya), un paisatge urbà únic als Països Catalans.
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat