Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa; representà Aragó a la Junta Suprema Central (1808) i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis. Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada. Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis; el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants.