Lorenzo da Ponte

(Ceneda, Vèneto, 1749 — Nova York, 1838)

Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme. Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on col·laborà amb W.A.Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790); n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler (Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc). Passà a Londres i fugí més tard a Nova York (1805), on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia.