Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista. La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora. La seva obra literària segueix paral·lelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat. Se'n destaquen Ubriachi (1923), Parigi (1925), I vageri (1926) i Le chiavi nel pozzo (1935).