Lotari I

Lotari I de Lotaríngia, Lotari I d’Itàlia

(?, aprox. 795 — Prüm, 2 de març de 855)

Emperador d’Occident (840-855).

Rei d’Itàlia per cessió del pare (820-855), de Borgonya (840-855) i de Lotaríngia (840-855). Primogènit de Lluís I el Piadós, el 818 fou associat a l’Imperi, i fou coronat emperador a Roma el 823. El 834 es retirà a Itàlia per encarregar-se del govern. En morir el pare lluità contra els seus germans, Carles II el Calb i Lluís II el Germànic; però fou derrotat a Fontenoy-en-Puisaye (841) i hagué d’acceptar el Tractat de Verdun (843), pel qual era dividit l’imperi; tanmateix, fou reconegut emperador. Lotari conservà Itàlia, Provença i Frísia. Abans de morir dividí (855) els seus estats entre els seus fills Lluís II, que fou emperador i rei d’Itàlia, Lotari II, rei de Lotaríngia, i Carles II, rei de Borgonya.